Com elegim?

Què veus quan et mires al mirall? Si aquesta pregunta la fes algun dels calçons que pengen dins l’armari, es podria respondre de vàries maneres: “Et vaig triar pel teu color, pel disseny, perquè estàs de moda o perquè em quedes molt bé”. En èpoques de crisi, el preu també pot ser una bona raó. Però hi ha una altra forma de respondre a un interrogant que, a primera vista, pareix fàcil de contestar. Què és el que ens duu a optar per una o altra peça de roba?

“L’acte d’elegir la roba que utilitzam està relacionat amb els sentiments, amb els records, situacions i motivacions de la infància”. Així és com Susana Saulquin, especialista en sociologia de la moda, comença a resoldre l’interrogant. “Si vaig ser feliç amb una peça, aquesta imatge cristal.litzada queda associada, per exemple, a un color”. Pot resultar que si algú es va sentir atractiva o exitosa amb el color violeta, doncs sovint utilitzi aquest color, ja que el relaciona amb situacions de plaer. A més, com els cicles de la moda es repeteixen cada 18 anys -i les formes, els colors i els materials de les peces retornen- un pot retrobar-se, per exemple, amb la roba que, de petita, li robava a la seva mare i ara torna adoptar-la, sentint així la satisfacció que sentia quan es vestia “de persona gran”. Aquest mecanisme és tengut en compte pels dissenyadors, que reediten les peces, amb alguns canvis, revivint aquestes imatges guardades en els nostres records.

Per això, no tot està relacionat amb vestir-se a la moda. Ara, les tendències s’expandeixen i ja no hi ha una sola manera de vestir-se. Es pot optar per diferents estils i el grup de referència exerceix una gran influència en el moment d’elegir què utilitzar. Si un admira i s’identifica amb algú, tendeix a vestir-se com aquesta persona “Com qui vull ser?” seria la pregunta inconscient que un es fa. “Si el referent utilitza alguna cosa, es dóna un procés anomenat projecció-identificació”. La il.lusió de parèixer-nos al personatge que ens resulta atractiu, de vegades, inconscientment, ens duu a comprar-nos un accessori que està utilitzant, o alguna peça de roba de la marca que el vesteix.

A Europa i als Estats Units es compra per comprar. Hi ha una necessitat de ser diferent que s’emfatitza cada vegada més. La situació econòmica ha contribuït a n’aquest moviment, ja que la gent, davant la desesperació, apel.la al disseny individual, recicla, crea i torna crear. A partir de la crisi econòmica del desembre de 2001, algunes tendències del camp de la moda i el consum es varen intensificar. Ja no es compra compulsivament. Als Estats Units es produeix un fenomen anomenat “macdonalització de la moda”. Aquest consisteix en comprar molta roba per utilitzar-la poques vegades i reemplaçar-la ràpidament. A Argentina no s’admeten aquests plantejaments. I no només per raons culturals, sinó, eminentment, econòmiques.

Tal vegada tot això ajudi a estendre l’aparició, i l’èxit, de les fires de disseny. La preocupació desmesurada per veuren’s diferents produeix la inevitable igualtat, mentre que l’excés de certa visibilitat genera l’invisible”.

A la recerca de l’avantguarda o no, pareixerà que per múltiples raons la consigna és diferenciar-se. A causa del final de la cultura de les masses, es necessita que els detalls de la indumentària ens distingeixin, més ara que els cossos i els gests pareixen actuar com a peça de roba comuna. Al davant dels miralls, els homes i les dones prenen decisions, pensen, avaluen i escullen d’acord a l’edat, les possibilitats econòmiques i també a la imatge que volem projectar.

Llavors, si als nostres calçons favorits se’ls ocorre demanar per què els elegim, caldrà despenjar-los, posar-los còmodes i desplegar-lis totes les raons possibles. Tal vegada, els convencem que no només ens va parèixer “guapo i barat”.

Sara Castanyer.